| |
|
Consideracions generals
En el context de l'actual transformació accelerada del paisatge, principalment l'agrícola, en paisatge residencial,
industrial o per a infraestructures, els paisatges vitivinícoles del nostre país en general i el paisatge del Penedès
en particular presenten unes especificitats que des del punt de vista del paisatge els fan únics.
Els paisatges vitivinícoles assoleixen una representativitat de la qualitat dels productes que en deriven que determina
la projecció comercial dels mateixos productors. La conservació i la millora de la qualitat estètica d'aquest paisatge
requereix la implicació de tothom, així com el desplegament dels instruments apropiats de gestió.
L'arquitectura del paisatge, el paisatgisme, és una disciplina que està en plena configuració en la nostra societat. En
aquest procés de configuració, tenen una importància transcendental els nous reptes derivats de l'evolució dinàmica de
la societat i de la seva relació amb el territori. Entre els nous reptes que ha d'afrontar el paisatgisme del segle XXI,
la reprojecció dels paisatges funcionals, com ara el del vi i el cava, és un dels més essencials i apassionants.
Quan es parla de paisatge, sovint sembla que hi hagi un desacord entre les visions funcionals i biològiques del paisatge
i les artístiques, estètiques o arquitectòniques, quan són les dues cares d'una mateixa realitat i, quan es parla de
paisatge com a fet cultural, són indissociables.
EL I CONGRÉS D'ART I PAISATGE VITIVINÍCOLA DEL PENEDÈS
En el context general de la Convenció Europea del Paisatge, es pretén que el Congrés sigui un catalitzador de noves
tendències que comencen a manifestar-se en el camp del paisatgisme, la interrelació de les quals es presenta com una opció
important per al futur del paisatge del Penedès i per a construir-ne la identitat paisatgística. Aquestes tendències són
les següents:
1. La revaloració del paisatge agrícola d'una manera compatible amb la productivitat.
2. La relació cada cop més íntima entre art i paisatge (Artscape).
El paisatge agrícola, testimoni d'una llarga relació entre l'home i el medi, és afectat actualment de transformacions
profundes, endògenes quan sorgeixen de l'evolució dels mateixos processos agrícoles i exògenes quan els camps de conreus
esdevenen ciutat, polígon o bosc. L'accelerada alteració del paisatge agrícola ha fet que sorgissin estratègies diverses
per al tractament de la metamorfosi del paisatge agrícola, des d'opcions de reordenació d'usos i conservació de conreus
com és el parc agrari de Chanteloup-les-Vignes, a la rodalia de París, fins a opcions de reinterpretació dels mateixos usos
i conservació del que és essencial del paisatge agrícola, com l'obra de Jacques Simon, el parc agrícola a la perifèria de
Munic de Gilles Vexlard o les propostes per a la redacció del Pla Director del Centre Temàtic del Vi, a Logronyo, exemples
concrets del tractament estètic del paisatge de la vinya. Finalment, en el camp teòric sobresurt el treball de Barbara
Stauffacher Solomon Green Architecture and the Agrarian Garden.
En aquest sentit, en el Congrés es vol anar un pas més enllà i no sols parlar de protegir, sinó de reflexionar sobre les
possibilitats de transformar el paisatge agrícola de la vinya en un paisatge artístic on l'art i l'agricultura es fonguin
d'una manera natural i sense discontinuïtat.
La creació artística del paisatge a gran escala és potser una de les manifestacions més específiques de la cultura del segle
XXI. El land art fou un primer intent de treballar la naturalesa com a material artístic. Actualment, el paisatge és un espai
de creació artística, en el qual es troben artistes, paisatgistes i arquitectes que el comparteixen com a camp de creació, però
amb intencions diferents: des dels holandesos de West 8 i Adriaan Gueuze, fins al mediambientalista Hans Prigann o artistes més
conceptuals com ara Casagrande & Rintala, Martha Schwartz o Diller + Scofidio.
Si existeix un àmbit paisatgístic on l'art i el paisatge agrícola poden entrar en consonància és el paisatge vitivinícola. Les
raons són òbvies. El sector del vi i el cava és l'únic en què els consumidors més exigents relacionen directament la qualitat
del producte amb la qualitat del paisatge. Això és incontestable com una opció de qualitat que s'exemplifica des de Califòrnia
fins a la Rioja. També sembla clar que per a sobreviure i preservar la seva identitat entre dues perifèries expansives, el Penedès
ha de ser un territori de qualitat constatada i no un simple "buit agrícola".
En el Congrés es tractaran les cinc línies de treball següents:
1. Situació actual. Paisatge i territori, evolució i futur
Estudi de recerca de la valoració de les característiques morfològiques i de la identitat del Penedès; conflictes i
potencialitats documentats gràficament, propostes i alternatives i exposició dels materials de recerca.
Aquesta relació s'interpreta com la introducció al Catàleg de propostes de restauració de paisatge i té com a objectiu ser un
diagnòstic de la gravetat i el caràcter del problema del paisatge: es pretén establir l'"estat de la qüestió" com a pas previ
a qualsevol actuació.
Amb anterioritat al Congrés, en el qual es faria la presentació pública, les escoles d'arquitectura de la Universitat Politècnica
de Catalunya i de la Universitat Rovira i Virgili desenvoluparan aquesta tasca de recerca.
2. El paisatge com a factor de qualitat. Referents
Presentació d'obres, projectes, propostes i estudis sobre el tractament estètic de l'agricultura en general i dels paisatges
vitivinícoles en particular. Estudi de la gestió i el finançament, així com dels ajuts i les subvencions -autonòmics, estatals
i europeus- amb l'objectiu d'aplicar-los al Penedès.
3. Infraestructures, assentaments urbans i industrials. Referents i planificació
Presentació d'altres tipus de planejament: planificació urbana, infraestructures, agricultura i natura...
4. Fer paisatge
El Congrés té una voluntat divulgativa, de mostrar i obrir nous camins: es projectaran i es construiran diferents exemples
d'actuacions a les vinyes del Penedès per a incrementar la difusió dels paisatges d'aquesta regió.
Introducció als valors estètics i potencial atractiu dels paisatges vitivinícoles del Penedès com a suport per a difondre'n
la identitat.
Desenvolupament d'exemples de referència per a millorar l'estètica de les diferents tipologies de finques del Penedès. Aquests
exemples correspondrien als projectes pilot de L'anàlisi morfològica del paisatge del vi i la vinya, una aproximació al
paisatge vitivinícola. Les intervencions tindrien com a punt de partida el Codi de bones pràctiques vitivinícoles.
Significació o correcció d'indrets paisatgístics singulars, amb la introducció de fites escultòriques.
5. Conclusions
El Congrés vol ser una eina de canvi que perduri en el temps. Per aquesta raó, al costat dels exemples i les obres que es
puguin construir, es dóna molta importància a l'elaboració de conclusions, que seran pautes i guies a seguir i difondre
entre tots els agents vinculats a la vinya del Penedès. En aquesta línia, es preveuen dues publicacions: una amb les ponències
prèvies al Congrés i una altra de més qualitat amb els textos de les ponències il·lustrades i les imatges de les obres i les
actuacions.
ESTRUCTURA
El Congrés tindrà una durada real acadèmica de dos dies: dijous i divendres. Es donarà prioritat als casos pràctics, explicats
pels mateixos autors amb l'objectiu de convèncer els congressistes de la viabilitat real de les propostes.
|
|
|
|
